![]()
«Totes les pel·lícules que tradueixo, siguin com siguin, tenen algun aprenentatge, el seu encant i diferents reptes. I traduir la infància i una part de la vida de la Frida va ser molt emocionant i especial per la part artística i vital i perquè, tot i que és coneguda la seva història, aquí mostra diferents parts que no s’havien explicat tant. Havia de parlar com una nena que es fa adulta de cop i, al mateix temps, la Frida té diferents edats dins del film, per tant, no només evoluciona el seu art, sinó també el seu lèxic i com més gran més, més complexa havia de ser la llengua però, al mateix temps, havia de seguir sent ella tot el temps i comprensible per al públic original, tot i que és per a tothom aquesta pel·lícula. A més, també surten «altres» Frides com l’amiga imaginària que és ella mateixa però té un caràcter una mica diferent.
També hi havia un component per mantenir algunes paraules característiques de Mèxic dins del diàleg en català i formes d’expressar-se reconeixibles però que no quedessin estranyes dins del diàleg en català. Tot i que és un film creatiu, s’ha de mantenir el rigor històric i biogràfic.
Finalment, tot i que això ja forma part de la direcció artística i no de la tasca de traducció, em va semblar un encert que les persones que van doblar la pel·lícula eren mexicanes que parlaven en català, per tant, tenen un accent característic i il·lustra la bellesa dels accents quan la gent parla una altra llengua diferent a la seva. A més, intenteu detectar els quadres de l’artista a les diferents escenes del film perquè són reconeixibles com a part de la seva vida».
Sara Bonjoch Llaquet (traducción)
«En el procés d’ajustar la pel·lícula Hola, Frida! no hi va haver res destacable. Va ser una feina agradable a partir d’una traducció excel·lent. El que m’agradaria ressaltar és l’obra. Hola, Frida! és una pel·lícula delicada i plena de matisos sobre una nena; la nena es diu Frida Kahlo. Les referències, de vegades subtils, a la vida de la pintora són constants al llarg de la pel·lícula: La Casa Azul, avui museu Frida Kahlo, i on estan dipositades les seves cendres; la poliomielitis que va patir; el pintor Diego Rivera, el seu futur primer marit; el terrible accident de trànsit… I la influència dels pares en el seu caràcter optimista i lluitador. Tampoc hi falten referents feministes, com Matilde Montoya, que fou la primera dona mexicana a aconseguir el grau acadèmic de metgessa. Tot plegat tractat amb gran exquisidesa.
En definitiva, per mi va ser una feina d’allò més enriquidora».Josep Sobrevia Espinasa (adaptación)
Finalistas en la categoría Millor traducció i adaptació per a doblatge al català

