«Només veient el títol de la sèrie The Fairly Oddparents, ja et fas una idea que la dificultat principal de la traducció seran els jocs de paraules. El que no veus és que s’hi fa servir aquest recurs cinc vegades més que en qualsevol altra pel·lícula o sèrie infantil. Per donar un primer exemple, la família de la protagonista es diu Wells i ells mateixos no paren de fer bromes relacionades tant amb el significat com amb la fonètica del cognom. Que la mare és psicòloga? Doncs crea el seu propi mètode d’autoajuda anomenat: “Be Wells”. Ara bé, com que el client va demanar que no es traduís aquest cognom, vam haver de centrar la gràcia de les traduccions en recursos com la rima i, a vegades, veure’ns obligats a mullar-nos i donar un sol significat a l’expressió, sacrificant els possibles dobles sentits que s’haurien pogut crear amb un cognom inventat.
Un altre exemple, la protagonista, la Hazel Wells, té els cabells molt arrissats i voluminosos, per això també és freqüent trobar tota mena de jocs de paraules amb el terme cabells i els seus sinònims, en tots els registres possibles. En un episodi apareix una fada que s’obsessiona amb els cabells de la Hazel i el seu diàleg no para de fer referència a aquest camp semàntic, moltes vegades forçant les expressions i frases fetes al màxim i jugant amb la fonètica. Per exemple, en la frase: “Ya gotta wake up pretty curly in the morning to tangle with me.” Que vam traduir i ajustar com: “Ho tens molt pelut, per prendre’m el pèl a mi”.
A més, moltes vegades, els jocs de paraules es converteixen en una imatge que surt en primer pla, com en el cas de: “Cosmo, Wanda, I wish I could solve a mystery as a genuine gumshoe.” On sortia la imatge gegant d’un xiclet enganxat a la sola d’una sabata. I així, anar fent durant tooots els episodis de la primera temporada… i de la segona! Amb la dificultat afegida d’haver d’anar passant els controls de qualitat de Netflix; explicar algunes decisions i coordinar-nos amb els companys que estaven fent les versions en castellà, gallec i èuscar. Tot i que amb qui em vaig acabar coordinant, sobretot, va ser amb el traductor al gallec, Manuel Arca. Ens va anar molt bé estar en contacte perquè, en alguns casos, ens servien els mateixos jocs de paraules o dobles sentits.
Per una banda, m’hauria agradat ajustar la sèrie per poder tenir més temps de pensar i polir alguns jocs de paraules, però haig de dir que els personatges parlen molt i ràpid i, finalment, va anar molt bé que el César Andreu s’encarregués de fer entrar la meva proposta de diàleg en aquelles boques com a calaixos. Però qui va acabar de posar-hi el toc final, va ser el lingüista, el Jordi Quiles, que ens ajudava a veure quan una broma no era prou intel·ligible perquè l’espectador la pesqués el primer cop que sentís el diàleg (i no després de donar-hi les cinquanta voltes que havíem necessitat nosaltres per traduir-la i ajustar-la).
Nada más ver el título de la serie The Fairly Oddparents, ya te haces una idea de que la dificultad principal de la traducción serán los juegos de palabras. Lo que no ves es que se usa este recurso cinco veces más que en cualquier otra película o serie infantil. Un primer ejemplo, la familia de la protagonista se llama Wells y ellos mismos no paran de hacer bromas relacionadas tanto con el significado como con la fonética de su apellido. ¿Que la madre es psicóloga? Pues crea su propio método de autoayuda llamado: «Be Wells». Ahora bien, como el cliente pidió que no se tradujera este apellido, tuvimos que centrar la gracia de las traducciones en recursos como la rima y, a veces, vernos obligados a mojarnos y dar un solo significado a la expresión, sacrificando los posibles dobles sentidos que se habrían podido crear con un apellido inventado.
Otro ejemplo, la protagonista, Hazel Wells, tiene el pelo muy rizado y voluminoso, por eso también es frecuente encontrar todo tipo de juegos de palabras con el término cabello y sus sinónimos, en todos los registros posibles. En un episodio aparece un hada que se obsesiona con el pelo de Hazel y su diálogo no para de hacer referencia a este campo semántico, muchas veces forzando las expresiones y frases hechas al máximo y jugando con la fonética. Por ejemplo, en la frase: «Ya gotta wake up pretty curly in the morning to tangle with me.» Además, muchas veces, los juegos de palabras se convierten en una imagen que sale en primer plano, como en el caso de: «Cosmo, Wanda, I wish I could solve a mystery as a genuine gumshoe.» Donde salía la imagen gigante de un chicle pegado a la suela de un zapato. Y así, suma y sigue en tooodos los episodios de la primera temporada… ¡Y de la segunda! Con la dificultad añadida de tener que ir pasando los controles de calidad de Netflix; explicar algunas decisiones y coordinarnos con los compañeros que estaban haciendo las versiones en castellano, gallego y eusquera. Aunque con quien terminé coordinándome, sobre todo, fue con el traductor al gallego, Manuel Arca. Nos fue muy bien estar en contacto porque, en algunos casos, nos servían los mismos juegos de palabras o dobles sentidos.
Por un lado, me hubiera gustado adaptar la serie para poder tener más tiempo de pensar y pulir algunos juegos de palabras, pero los personajes hablan mucho y rápido y estuvo bien que César Andreu se encargara de encajar mi propuesta de diálogo en aquellas bocas enormes. Pero quien terminó de ponerle el toque final, fue el lingüista, Jordi Quiles, que nos ayudaba a ver cuándo una broma no era lo suficientemente inteligible para que el espectador la captara la primera vez que oyera el diálogo (y no después de darle las cincuenta vueltas que habíamos necesitado nosotros para traducirla y adaptarla).»
Ada Arbós Bo (traducción)
Finalista en la categoría Mejor traducción y adaptación para doblaje en catalán

